Menú
L’Ajuntament publicarà l’obra i atorgarà a l’autor barceloní 1.350 euros.
El periodista Salvador Alsius va guanyar el 25è Premi Romà Planas i Miró de memorials populars amb el llibre Veni, vidi, vixi. Alsius va rebre el guardó en l’acte de lliurament, que es va celebrar el 2 de desembre a l’Auditori del Centre Cultural La Roca. L’Ajuntament publicarà l’obra i li atorgarà 1.350 euros.
L'acte de lliurament del Premi Romà Planas i Miró de memorials populars, presentat per la periodista roquerola Maria Fernàndez i amb la presència de l’alcaldessa, Marta Pujol i de la regidora de Cultura, Raquel Vilardebó, va ser la cloenda a tot un seguit de propostes per commemorar els 25 anys de la fundació de l’Arxiu de la Memòria Popular de la Roca del Vallès, que van incloure l’acte Històries Roqueroles i taula de memòria històrica, i l’exposició El Racó de l’Arxiu.
El periodista barceloní, nascut l’any 1948, va presentar el llibre Veni, vidi, vixi sota el pseudònim Guillem Brown. L’obra narra les seves memòries d'infància, adolescència i primera joventut, des de vivències polítiques de la Transició fins als primers anys de vida acadèmica i els seus inicis professionals al Diari de Barcelona i a TVE. En el seu discurs, Alsius va dedicar el premi al desaparegut escriptor i amic Joan B. Culla, amb qui va treballar al programa de TV3 Memòria popular. L’alcaldessa Marta Pujol, en el seu parlament, va destacar que, gràcies a l’Arxiu, la Roca del Vallès ha esdevingut referent en la preservació de la memòria popular, recollint testimonis de persones, molt sovint anònimes, així com de col·lectius, que són imprescindibles per entendre el passat.
La resta d’obres finalistes van ser: Records embolicats amb llaç Lila, de Montserrat Mas Ollé; El noi de la Pera, de Núria Valentí i Arbós; i Versió Personal, de Josep Clavera Barbany.
Llicenciat en ciències de la informació i sociologia (1974), abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona, on treballà fins el 1977. Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular (premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981) i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya (TVC), on del 1984 al 1987, i del 1992 al 1995, dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i lúdics Blanc o negre (1987-88) i La caixa sàvia (1989-90).
Els anys 1976-83 impartí cursos a la Universitat Autònoma de Barcelona i, del 1992 al 2016, a la Universitat Pompeu Fabra, de la qual fou vicedegà (2004-05) i degà (2005-08) dels estudis de Periodisme i vicedegà de la Facultat de Comunicació (2008-13). Va ser degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya entre 1997 i 2001, i del 2014 al 2020 va ser vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya. L’any 2001 ingressà a la Reial Acadèmia de Doctors.
Salvador Alsius també és autor, entre d’altres, dels llibres Telenotícies al migdia (1987), o Com TV3 no hi ha(via) res (2021).
