La Roca
La situació estratègica de la Roca del Vallès, entre la plana –amb el riu Mogent i el Camí Ral- i la muntanya – serralada Litoral, han fet que sigui un municipi de gran importància en la història i defensa de Catalunya.
Durant el Neolític l’home s’instal·la als turons i a les valls del terme. Les col·lectivitats de caçadors-recol·lectors varen ocupar aquestes terres per la riquesa en aigua (rius Mogent i Congost) i en vida animal i vegetal. La domesticació de la recol·lecció va donar lloc a l’agricultura, així com de la caça es passà a la ramaderia. Les comunitats sedentàries destinaven unes zones com a necròpolis (cementiri) i llocs de culte, dins el seu territori.
Els jaciments arqueològics de l’època prehistòrica al terme de la Roca constitueixen un dels conjunts megalítics més importants de Catalunya. D’aquesta manera es configura la Ruta Prehistòrica, itinerari de més de 6000 anys. Els elements que l’integren són: els dòlmens de Can Gol, Can Planes, la Roca Foradada, la Pedra de les Creus, dolmen de Céllecs o Cabana del Moro i Pedra de l’Escorpí.
Destaquen les pintures de la Pedra de les Orenetes, descoberta per Josep Estrada i Garriga el 1945 i declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO. Pertanyen el període del Calcolític. Es poden apreciar 32 figures de traços corbats, punts, formes femenines, serpentiformes, cruciformes, barres, digitalitzacions, figures antropomòrfiques, representacions humanes i restes de pigment.
A mig camí de la Roca a Cardedeu hi ha el poble de Santa Agnès de Malanyanes, al NE del terme, sobre els contraforts primers de la Serralada Litoral. L’església parroquial de Santa Agnès de Malanyanes, documentada des del 932, conserva la façana i la porta (amb arquivoltes sostingudes per rebranques i fines columnetes, d’arc un xic apuntat), romàniques, com també l’ull de bou circular, elements que daten probablement del segle XIII. L’església, d’una sola nau, amb absis carrat i capelles laterals (a banda i banda de la nau i de l’absis), fou ampliada i reformada entre els segles XVI i XVIII. El cloquer és del segle XV. La nau es cobreix amb volta apuntada i al presbiteri, sobre aquesta volta, se’n sobreposa una de creueria. L’església, que és precedida d’un porxo, conserva un retaule barroc de l’escultor Jaume Roig, del 1681, amb predel·la i dos pisos de compartiments obrats entre columnetes salomòniques; al cim hi ha la Crucifixió i en la fornícula central la imatge de santa Agnès, a qui és dedicat aquest retaule major. Un altre retaule, el de Sant Bartomeu, fou obrat per un escultor de Mataró vers el 1705; entre columnes salomòniques, motius florals, caps d’angelets i raïms, els compartiments representen escenes de la vida i el martiri del sant. L’església de Santa Agnès conserva, encara, altres retaules com el de Sant Isidre i el del Roser, barrocs, i el del Sant Crist, amb talles del segle XVIII; també conté imatges i reliquiaris d’orfebreria. El lloc formà part del terme del castell de la Roca i després de la baronia de la Roca.